A FER EXERCICI!!!

Bon dia 🐸, avui és dia de fer PSICOMOTRICITAT, amb activitats que ens agraden molt i podem moure tot el cos!!

SÓM EQUILIBRISTES!!

Per aquesta activitat necessitarem:

• 4 cordills de diferents colors o corda

• 4 papers o cartolines del mateix color que la corda

• 4 cubells del mateix color que la corda

Sinó teniu tants colors no us preocupeu, utilitzeu el material que tingueu a casa.

Al inici de la corda, els hi posarem objectes en cada corda d’un únic color, com podeu veure a la imatge i ells els hauran de portar fins el cubell caminant per sobre la corda.

 

ENS MENGEN ELS COCODRILS!!!

Per aquesta activitats necessitarem:

• Una tela de color blau

• Uns cocodrils de joguina o peluix, també serveix qualsevol animal que pugui viure al mar.

• Una fusta o objecte que els nens hagin de passar per sobre

L’activitat consisteix en passar per sobre la fusta, sense que caiguin a l’aigua i el cocodril se’ls mengi.

 


 RELAXEM-NOS

Un cop hem acabat les activitats de psicomotricitat podem fer relaxació. Podem utilitzar una música Zen.

Per aquesta activitat podem agafar un coixí, per recolzar el cap i estirats a terra  escoltarem la música. És molt important mantenir un ambient relaxat, amb una llum molt suau o sense llum i la música també s'ha d'escoltar molt suau.

BENEFICIS DE LA RELAXACIÓ

Els exercicis de relaxació, ajuden als infants a prendre consciència de les seves   sensacions,   poden   afavorir   l'eliminació   de   fatiga   i   aconseguir   un   major   equilibri   de l'estadi  emocional.   Per  aquests   motius,   saber  relaxar-se  és  un  aprenentatge  que  s'hauria   de treballar en els infants, ja que normalment, el comportament   de   molts   infants   està   relacionat   amb   el   grau   d'excitació   i   el   fet   de   poder aprendre a controlar aquesta excitació, els ajudarà en un futur, a millorar la capacitat d'atenció i concentració.

L'HORA DEL CONTE

LA RATETA PRESUMIDA

   Hi havia una vegada…

…una Rateta molt presumida que escombrava l’escaleta de bon matí, i es va trobar una moneda.

– Què puc fer amb aquest dineret? – va preguntar-se la Rateta – Si em compro ametlletes potser em cauen les dentetes!!
Finalment, com que era tan presumida, va decidir comprar-me un llacet per la cueta.
A l’endemà, la Rateta va sortir a escombrar l’escaleta, com feia cada matí, però aquell dia estava radiant amb el seu llaç, i tothom que la veia pensava en lo preciosa que estava.
Al cap d’una estona, per davant de casa seva, van començar a desfilar els seus pretendents.

El primer en passar va ser el Ruc, i veient-la tan bonica li va dir:
–Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi? La Rateta li va contestar: Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he de oir! El Ruc va bramar: Iaaaa, Iaaaa, Iaaaa, Iaaaa …
I la Rateta espantada li va dir: Amb aquesta veu eixordadora no em vull casar amb tu
I el Ruc va marxar trist, molt trist.

Uns minuts més tard va passar l’Ànec i li va dir:
–Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi? La Rateta li va contestar: Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he de oir! L’Ànec va fer : Quac, quac, quac, quac … I la Rateta esgarrifada li va dir: Amb aquesta veu tan forta no em vull casar amb tu
I l’Ànec va marxar trist, molt trist.

Més tard va passar el Gos i va dir: -Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi? La Rateta li va contestar: Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he de oir! El Gos va bordar: Bup, bup, bup, bup …
I la Rateta tapant-se les orelles li va dir: Amb aquesta veu tan sorollosa no em vull casar amb tu
I el Gos va marxar trist, molt trist.

Instants després va passar el Gall i li va dir a la Rateta: -Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi? La Rateta li va contestar: Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he de oir! El Gall va fer: Qui-qui-ri-quí, Qui-qui-ri-quí, Qui-qui-ri-quí, Qui-qui-ri-quí … I la Rateta esglaiada li va dir: Amb aquesta veu tan estrident no em vull casar amb tu
I el Gall va marxar trist, molt trist.

La Rateta va començar a posar-se nerviosa en veure que ningú era prou bon pretendent per a ella, però ben aviat va passar per allà el Gat que va dir:
–Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta … jo que sóc un bon fadrí, no et voldries casar amb mi? La Rateta li va contestar: Per poder-te casar amb mi, la teva veu primer he de oir! El Gat va miolar: Mèu, mèu, mèu, mèu…. La Rateta no s’ho podia creure! Aquella veu tan dolça i melosa li havia arribat al cor, i li va dir: Amb aquesta veu tan … tan bonica si que em vull casar amb tu!!!!

El Gat i la Rateta es varen casar. Tothom va advertir a la Rateta sobre les intencions del Gat, però ella només recordava la seva veu i pensava en lo enamorada que estava.

Un dia, quan la Rateta estava despistada, el Gat va anar per darrera i, sense que ella pogués ni adonar-se’n, el Gat va clavar-li queixalada i se la va menjar!

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.

Podeu aprofitar i fer uns titelles amb els personatges del conte, així serà més divertit! 

Aquí us deixo els personatges per si els voleu imprimir

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

També us deixo unes imatges amb el conte